Bornet i Borneta. Creació de dos nous personatges per al Born Centre Cultural

(Regresar al artículo en castellano aquí) S'acaba d'estrenar a Barcelona, en el nou i flamant Born Centre Cultural, el primer dels quatre episodis de Les Aventures d'en Bornet i la Borneta, una proposta que vaig fer fa un temps als responsables del Born CC. Es tractava de crear uns personatges que d'alguna manera encarnessin, per al públic familiar, a uns possibles herois putxinel·lescos sorgits de la mateixa realitat històrica, social i arqueològica d'allò que és avui el Born, aquesta gegantesca 'caixa de ressonància del Temps' en què conflueixen diverses èpoques diferents: la Barcelona de 1700 amb les restes arqueològiques insòlitament ben documentades, la del XIX representada per l'edifici del mercat obra de l'arquitecte Josep Fontserè, i la Barcelona actual del segle XXI, amb la intervenció museística, el seu disseny i organització, més els programes d'activitats pel que fa al Centre Cultural.

El Born, caixa de resonancia del Temps.

El primer problema que em vaig haver de plantejar va ser sobre la tipologia del o dels personatges. El nom de Bornet va sorgir per atzar parlant un dia amb qui ha estat l'artífex del projecte del Born, l'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche, quan em va dir mig en broma mig seriosament que un dia hauria de treure en escena a un titella que es digués Bornet, el nom de la plaça que existia al centre de la zona arqueològica del Born, i que avui encara es pot veure. Li vaig agafar la paraula i quan vaig rebre l'encàrrec dels actuals responsables del Centre Cultural,  Bornet va sorgir com el nom propi i necessari del personatge a crear. Immediatament em vaig plantejar l'existència d'una companya seva, que es podria anomenar Borneta, amb la finalitat d'introduir uns herois dobles d'ambdós sexes, com a protagonistes de les històries a inventar. Es sortia d'aquesta manera de la fixació històrica dels titelles populars en què tots els seus herois són masculins. Introduint a Borneta, aconseguíem uns herois dobles, cosa que sens dubte donaria més joc al desenvolupament dels arguments.

Bornet

Borneta amb la seva gata Marqueseta.

El següent pas va ser donar-los una cara. Per a això em vaig posar en contacte amb Marga Carbonell, una gran titellaire catalana amb la qual he col·laborat darrerament en diversos projectes, i junts vam definir els traços que haurien de tenir tots dos personatges. Un cop definits sobre el paper, Marga els va donar la forma física de tres dimensions, i els primers Bornet i Borneta van sortir a la llum pública, encarregats, especialment el primer, de presentar els espectacles de la temporada 2013-2014, sota l'epígraf de 'Titelles i Ciutats al Born'.

Marga Carbonell, Eudald Ferré i Toni Rumbau.

Marga Carbonell i Toni Rumbau, davant del castellet.

El tercer pas d'aquest procés de creació va ser, a més d'escriure les històries que haurien de protagonitzar en Bornet i la Borneta, establir l'equip de producció i realització dels espectacles previstos -que s'haurien estrenar durant la temporada 2014-2015 i la següent. Per a això ens vam posar en contacte amb Eudald Ferré, prestigiós titellaire de la companyia Pa Sucat, virtuós manipulador i un gran entès en la tècnica del Titella Català (el que es manipula amb els tres dits centrals de la mà ficats en el bust del ninot), perquè s'encarregués de la direcció dels muntatges, a més d'altres responsabilitats de dramatúrgia i construcció. Marga Carbonell seria la constructora dels titelles. Per a la realització del teatret o castellet, connectàrem amb David Laín, veterà i eminent  titellaire de Barcelona, de la companyia L'Estenedor, qui es va fer seu el projecte i s'encarregà també de la il·luminació, juntament amb l'il·luminador Roc Laín. Per fi, ens va ajudar en la creació de la banda sonora el músic Octavi Rumbau. Quant als manipuladors, en aquesta història hem estat Marga Carbonell i Toni Rumbau.

La Señora Carnobell cosint un titella.

Marga Carbonell vestint un titella.

David Laín acabant els ornaments del castellet.

Els personatges. En Bornet i la Borneta, ¿putxinel·lis? 

Estava clar que aquests personatges haurien de ser els 'putxinel·lis' de la Ciutat del Born. Una ciutat molt especial, d'entrada perquè de la mateixa només existeixen les ruïnes, de manera que existeix més en la imaginació del visitant que en la realitat. El més interessant és que hi conflueixen èpoques diferents alhora, de manera que aquests putxinel·lis haurien de tenir una mentalitat i unes característiques prou obertes per poder encaixar en unes molt diferents realitats viscudes, així com disposar d'una especial 'sensibilitat irònica del temps ', capaç de torejar, ajuntar, relacionar, distanciar i fins enriure-se'n dels avatars de la història, des dels més mundans fins als més dramàtics.

Eudald Ferré amb Baltasar, el Rei Negre.

La pregunta que s'imposa aquí és fins a quin punt podem considerar aquests personatges com a uns 'putxinel·lis'. Per descomptat, no a la manera antiga europea dels putxinel·lis de trets grotescs, veus cridaneres i comportaments exagerats. Però si tenim en compte la tradició catalana, la del Titella com a personatge principal, que al seu torn sempre ha anat canviant de nom segons el titellaire de torn -Perico, Tranquil, Putxinel·li, Tit, Malic, entre d'altres-, veiem que sí els podem enquadrar en la categoria putxinel·lesca. El titella català és un personatge llest, astut, més aviat pobre, honrat, ingenu, i que sol ensopegar amb els poders terrenals -el ric, el gendarme, el militar, el metge, el capellà- o amb els sobrenaturals -el diable, sempitern alter ego de Titella, la bruixa, el drac, la Mort i altres éssers infernals-, resolent les trifulgues a base de garrotades. I és sens dubte l'ús del garrot i també la veu de la llengüeta amb què se solia expressar antigament, més el recurs als personatges arquetípics, el que relaciona estretament a Titella amb la família dels Putxinel·lis europeus. Per suposat també la denominació de Putxinel·li amb la qual se sol denominar el gènere a Catalunya ens remet a l'arquetip putxinel·lesc i als seus orígens napolitans.

 

Escena del Infern.

Però amb en Bornet i la Borneta ens apartem del model tradicional d'en Titella: no és un sinó dos. És clar que Borneta podria associar-se al personatge de Cristeta, l'enamorada de Titella, però no és el cas nostre, ja que entre en Bornet i la Borneta hi ha una relació més d'afecte i de companyonia aventurera que amorosa pròpiament dita, potser perquè les seves edats són encara primerenques. Però és que així es manté la dualitat protagonista d'ambdós personatges, sense caure en les típiques peticions de mà o en les contrarietats amoroses de tòpics desenllaços.

Borneta i Bornet escarmenten al Diable.

Però potser el que dóna a la parella Bornet i Borneta una major complexitat i el trasllada a una nova categoria de personatges protagonistes, és el fet de que tots dos tinguin un animal de companyia: un gos, Duc, en el cas d'en Bornet, i una gata, Marquesa, en el cas de la Borneta. Dos animals amb trets força curiosos: Duc parla, mentre que Marquesa no parla però escriu notes en petites pissarres. En veritat, els quatre són els veritables protagonistes de les històries, ells comencen i acaben cada episodi amb una cançó que a més serveix per definir-los i situar-los.

 

Bornet amb el gos Duc.

Un putxinel·li a quatre bandes? Jo més aviat el definiria com un doble desdoblament de l'heroi putxinel·lesc, que es desdobla primer en dos -Bornet i Borneta- per després fer-ho en quatre amb el gos i la gata.

Característiques en referència al context.

Ens trobem davant d'uns personatges que creuen els segles amb infinita alegria, en una Barcelona que en tres-cents anys ha canviat completament la seva fisonomia. Com que la del Born és una ciutat dins d'una altra, petita i, al seu torn, nus simbòlic de les diferents èpoques que la conformen, també en Bornet i la Borneta són personatges petits i nusos simbòlics dels trets arquetípics que constitueixen la seva ciutat, el Born. Les seves ànimes tenen reminiscències de les de Titella, Perico, Putxinel·li o Malic, i, com no, es reflecteixen en els seus germans europeus que provenen del Pulcinella napolità.  Encarnen igualment el perfum de les ànimes d'aquells pobladors invisibles que segueixen habitant les ruïnes de la Ciutat del Born.

Bornet amb les ruines del Born al fons.

Com a bons parents llunyans de Pulcinella, en Bornet i la Borneta són dos personatges inquiets, dinàmics i plens de curiositat. Els agrada anar al fons de les coses i veure-les amb els seus propis ulls. Si per a això han d'agafar un avió, el vaixell, el tramvia o una tartana, millor encara. Les seves ànimes estimen l'aventura i agraden dels viatges. Gaudeixen doncs d'una temporalitat transversal, encara que majorment viuen en les primeres dècades del 1700.

En ser dues ànimes de les petites del Born, i en coincidir el seu nom amb la plaça que hi ha al seu centre, podem dir que Bornet i Borneta són el llombrígol o melic simbòlic de la Ciutat del Born. Això determina uns condicionaments físics i geogràfics particulars i que s'expliquen per la teoria de la gravetat d'Einstein: per molt que s'allunyin i girin pel món, sempre acaben tornant al Born. Com si en aquesta placeta hi hagués un forat negre d'aquests tan densos i amb tanta gana que s'ho empassen tot. Aquesta peculiaritat física encarnada en els nostres dos personatges ha estat la causa d'aquesta dita popular catalana tan coneguda que diu: 'gira el món, i torna al Born'.

Origen dels personatges.

Era important designar un origen específic als dos personatges, per poder-los emparentar amb els putxinel·lis europeus, que gaudeixen d'una relació mítica amb l'Origen, tal com estableix l'arquetip putxinel·lesc napolità, basat en la figura de l'ou primordial, el mateix que posa Pulcinella per reproduir-se, de manera que també aquí es pot dir, com passa amb la gallina, que no se sap si va ser primer l'ou o Pulcinella.

 

Pulcinella surt de l'ou. Museo di Pulcinella d'Acerra, Nàpols.

Amb en Bornet i la Borneta, ens trobem en una tradició com la catalana en què pesa més la complexitat dels arguments, de les escenes i dels diàlegs, amb canvis de decorat i més d'un únic manipulador (de dos a quatre era el normal), més propera a les formes titellaires de la Comèdia de l'Art del nord d'Itàlia, molt diferent a la matriu napolitana basada en el ritme manipulador, amb un únic titellaire i una màxima simplicitat escènica. És per això que els seus orígens havien de provenir més d'un context mític literari, arrelat en les velles tradicions orals de la rondallística catalana, però amb el component 'sobrenatural' garantit.

Heus aquí la història dels seus orígens:

'Vet aquí que una vegada Donya Justa, nom amb el que se sol anomenar a la Mort, va estar molt ocupada complint amb els seus deures a la ciutat de Barcelona, durant les últimes dècades del segle XVII. Guerres i plagues delmaven la població, com solia ocórrer en aquell temps en tantes ciutats d'Europa, i era molt el rancor ciutadà envers la vetusta senyora. Una situació que feia patir a Donya Justa, sempre molt acurada en el compliment de les seves obligacions, ja que per molt grans i meritoris que fossin els títols i la riquesa dels que havien de despatxar amb ella, mai feia concessions i tractava per un igual a rics i pobres, atenint-se a la seva merescuda fama de justa.

Donya Justa.

Farta del menyspreu i sentint-se tractada amb injustícia, ella que era la més justa de les persones, va decidir un dia demostrar al món i a ella mateixa que a més de ser una fidel complidora del destí de tots, tenia també el seu cor i era capaç d'actuar amb sentiment i afecte cap a la tan soferta espècie dels humans.

En una de les múltiples guerres que assolaven en aquell temps Barcelona, Donya Justa va recollir a dos nadons abandonats a la Plaça del Bornet, al centre mateix de la ciutat. Fills de dues famílies delmades per les bombes, Donya Justa va decidir salvar-los. Va veure que eren nena i nen, i fidel sempre al seu principi d'equitat i justícia, va lliurar el nen a una família pobra de pescadors i la nena a una rica de mercaders. Per a això es va situar al cèntric carrer Bonaire i estenent els braços, va escollir a l'atzar les dues cases on haurien de criar-se els seus protegits: a ell, que estava a la seva esquerra, li va tocar la casa del pescador i mariner el senyor Josep Torró, habitant del barri de la Ribera, un bon home que vivia sol i que de jove va ser fet presoner i va exercir d'esclau a Algèria; a ella, que era al costat dret, li va tocar el senyor Serra Punyent, un noble i ric mercader de tabac i aiguardent que vivia en una luxosa mansió del carrer Bonaire, davant Micó.

Borneta i Bornet.

Donya Justa es va instituir padrina dels dos nens. Cada dos dies els visitava i els ensenyava llengües (català, castellà, anglès, holandès, italià i llatí), matemàtica, ball i guitarra. D'aquesta manera els dos nens van créixer junts encara que separats en dos ambients familiars diferents, però molt units per les seves hores d'estudi amb la padrina i per les de joc passades en els bulliciosos carrers de Barcelona. Donya Justa no va dubtar ni un minut a l'hora de posar-los nom: ja que els havia trobat a la plaça del Bornet, els diria Bornet i Borneta.'

Aquesta història, verídica com la que més, dóna peu a l'últim dels episodis dels quatre espectacles a estrenar durant l'any 2015, centrat en el tema de la tardor, de la Mort i en la figura de la Castanyera.

Quatre episodis estacionals.

Aquest origen mític i alhora històric dels dos personatges protagonistes va tenir un posterior desenvolupament, com abans s'ha indicat, amb l'aparició de dos altres de naturalesa animal: un gos i una gata. El primer, anomenat Duc, inseparable d'en Bornet, té una característica peculiar: parla. Gaudeix doncs d'una gran intel·ligència i de molt sentit comú, força més que el seu amo en general. El seu únic defecte és que sempre vol dormir. Respecte a la gateta, anomenada Marquesa i inseparable de la seva mestressa la Borneta, no parla però escriu notes en petites pissarres que sempre porta amb ella, denotant no poques qualitats intel·ligents. Dos animals en certa manera 'racionals' que exerceixen de companys dels dos herois.

La gata Marquesa amn un dels seus cartellets.

En actuar en ple segle XXI i per a un públic actual, s'entén que els quatre personatges, protagonistes principals de les històries, tinguin una noció del temps transversal i estirada, doncs encara que el seu present és majorment el de principis del segle XVIII, se li sumen els presents continus que arriben al dia d'avui, la qual cosa explica les "fugues" constants d'elements contemporanis que incideixen en la seva dilatada quotidianitat.

Vaig haver de plantejar llavors quines històries serien les que havien de protagonitzar els nostres herois. Vaig pensar que seria bo determinar unes històries marcades pel calendari, és a dir, estacionals. I, per començar, el millor seria partir de les quatre estacions i relacionar-les amb determinades festes del calendari.

Mosaic fenici de Zliten, Museu de Tripoli, Líbia. Representa les quatre estacions.

Pel Hivern, una bona possibilitat era centrar-se en el tema nadalenc i començar amb uns típics Pastorets, aquesta reminiscència dels vells autes sacramentals basats en el Naixement i en els Reis Mags, els quals se segueixen representant amb enorme profusió a Catalunya a través de versions cada vegada més seculars. Disposava per això d'una versió creada fa anys per la meva companyia la Fanfarra amb textos propis que em serviria de punt de partida per a les seqüències més clàssiques i litúrgiques. Un argument de teatre dins del teatre, ja que la comesa dels personatges no és altre que la de representar uns Pastorets de l'època. La cosa es complica quan el que fa de diable resulta que ho és de veritat ...

Per a la segona història, vaig escollir el Carnaval, una època que podríem anomenar de 'transició' doncs encara es troba a l'hivern però ja buscant, arraulida a la quaresma, els primers esclats primaverals. Què millor que el Carnaval, que va gaudir a Barcelona especialment durant els segles XVII i XVIII d'una gran fama i popularitat, per a la segona història: ens obre el joc dels equívocs que tan bé va per al gènere de la comèdia.

Tortell Poltrona com a Rei del Carnaval el 2012, en un intent de reviure el carnaval històric de Barcelona. Foto de Joan Sánchez.

Per a la tercera història, i ja ficats a l'abril i en les llums primaverals, s'imposava una història amb la figura mítica del Drac com a protagonista. A l'abril se celebra a Catalunya el dia de Sant Jordi i és freqüent representar la llegenda de la lluita del sant amb el drac. Un tema molt adequat per al joc dels titelles, ja que la figura del drac o cocodril està present en gairebé totes les tradicions putxinel·lesques d'Europa.

Sant Jordi i el Drac.

I per a la quarta i última història de les Aventures d'en Bornet i la Borneta, havíem d'anar a l'època de tardor, en l'inici de la següent temporada. Una història que es centraria en el tema de la Mort amb Donya Justa de coprotagonista al costat de la senyora Adelaida, castanyera revenedora del carrer Micó, veïna i molt amiga dels dos joves herois. Aquesta història serviria per explicar l'origen d'en Bornet i la Borneta, i ens situaria al cor de la tardor.

La castanyera la Senora Adelaida, revenedora del carrer Micó.

Faltaria una història per a l'estiu, si volguéssim ser rigorosos en el seguiment de les estacions. Atès que el Born Centre Cultural cancel·la la seva programació de titelles de juliol a setembre, vam decidir deixar-ho per a una següent ocasió.

Estat actual del projecte.

Situats ja en els primers dies de l'any 2015, podem dir que el primer episodi de les Aventures d'en Bornet i la Borneta titulat Els Pastorets s'ha estrenat al Born Centre Cultural amb molt d'èxit (el diumenge 21 de desembre de 2014). S'han realitzat cinc funcions, que han estat molt ben rebudes pel públic. El més important és que han nascut els personatges bàsics de la sèrie i que, després d'enfrontar-se al públic, han satisfet amb escreix totes les expectatives que havíem posat en ells.

La propera cita serà el dissabte 21 de febrer amb l'estrena del segon episodi, Dies de Carnaval. L'estrena de la tercera història, El Drac de la Llacuna, serà el dissabte 25 d'abril. Per a l'octubre de 2015 està previst estrenar el quart episodi, titulat La Castanyera i Donya Julia.

(Regresar al artículo en castellano aquí)