L'òptica de Putxinel·li

L'ou de Putxinel·li. Museo di
Pulcinella, Acerra.

(texto en castellano aquí)

Quan vaig acabar d'escriure el meu llibre de Rutes de Putxinel·li per les ciutats i els titelles d'Europa, vaig comprendre que el personatge, aquest heroi polimorf i polisèmic protagonista de la meva obstinació, no només era la cara d'una família de titelles, sinó també una òptica. Una lent molt poderosa que amb els anys he anat modelant amb la pràctica i amb els viatges, i que té una doble facultat: la d'allunyar i la de apropar-te a la realitat. Unes vegades ens permet veure el mapa europeu i fins i tot mundial amb els seus rostres distribuïts per països i continents; altres, al contrari, ens enfoca micro-realitats comarcals i vilatanes, de manera que les rutes han de fer-se més a peu o amb cotxe que a cops d'avió.

Si Europa va ser l'escenari de la meva primera aventura en l'ús de la lent, ara toca acostar-se a realitats més properes, per treure tots els fruits i tot el nèctar analític i visionari que ens permet la mirada de Putxinel·li. I si ens repleguem en el mètode, també hem de fer-ho en la geografia. Per aquest motiu la Península Ibèrica, vista com un tot que el perímetre costaner unifica amb el tap dels Pirineus, i que la història i la cultura diversifiquen ad infinitum, sigui un paradís per a algú com Putxinel·li, a qui li agraden els contrastos així com trobar els seus dobles amb rostres, vestits i costums diferents.

La diversitat uneix, dèiem en el nostre llibre anterior. I, a l'inrevés, el que uneix, separa.
Aquest magnífica paradoxa, que en el futur s'haurà de convertir en l'abc de la civilització dels sapiens evolucionats, troba el seu major exemple de realització conflictiva a la Península Ibèrica. És gairebé un paradís de la disjuntiva unió / separació. Els que agraden d'aquestes curiositats de la dependència humana, poden delectar-se amb aquest magnífic festival continu de les pulsions que conviuen en la varietat. La Península Ibèrica apareix així com una gran olla en ebullició sempre a punt d'unir-se i de disgregar-se, i que si no s'inclina cap a una o altra direcció, és perquè la tossuderia del sòl, de la gent i de les costes ho impedeix. 

Sirena, pupo. Museo della Marionetta di Palermo.

A la nostra peculiar lent visionària no li interessen tant els aspectes polítics del cas, que n'hi ha i són molts, sinó els putxinel·lescos. La farsa, el sainet i la caricatura, la sorna i l'extravagància, el disbarat i la facècia, són fruit sempre d'una angulació especial de la mirada. Ens fascina aquesta dinàmica pendular entre el que uneix i el que separa, apropa i allunya, amb els seus efectes múltiples de distorsió. Viatjar per la Península és un constant passar d'un estat de sorpresa a un altre d'estupor i d'admiració, com si el sòl ibèric infongués als seus inquilins imperatius de singularitat diferenciada.

Una òptica, la de Putxinel·li, que és l'instrument de la nostra indagació, al qual li intentarem treure el màxim profit en aquestes noves Rutes de Putxinel·li pel Mosaic Ibèric.